Les distorsions cognitives són patrons de pensament automàtic i esbiaixat que poden ocórrer en diverses condicions psicològiques, inclosa la fòbia social. Aquestes distorsions poden afectar la manera com les persones interpreten i processen la informació, generant pensaments negatius i emocions desadaptatives. En el context de la fòbia social, les distorsions cognitives són interpretacions inexactes o exagerades de les situacions socials i d’un mateix en relació amb aquestes. Aquestes distorsions poden amplificar la por i l’ansietat, així com mantenir l’evitació de situacions socials temudes. A continuació citem un llistat de les distorsions cognitives més freqüents en la fòbia social:
- Sobregeneralització: Treure conclusions generals negatives sobre un mateix o situacions socials en funció d’una experiència negativa o un esdeveniment aïllat. Per exemple, pensar “Si em vaig posar nerviós i vaig tartamudejar en una presentació una vegada, sempre ho faré en qualsevol situació similar”.
- Lectura mental: Creure que els altres estan pensant negativament sobre un mateix sense tenir-ne evidència objectiva. Per exemple, assumir que els altres estan jutjant les teves accions o comportaments sense tenir-ne cap prova real.
- Catastrofisme: exagerar la probabilitat i la gravetat de les conseqüències negatives en situacions socials. Per exemple, pensar que cometre un error menor en una conversa portarà a ser rebutjat o ridiculitzat del tot.
- Desqualificació del que és positiu: Minimitzar o descartar els aspectes positius de les interaccions socials o els èxits personals. Per exemple, desvaloritzar els el·logis rebuts o les experiències amb èxit en situacions socials.
- Pensament dicotòmic: Veure les situacions socials en termes absoluts de “tot o res”, sense tenir en compte les possibilitats intermèdies. Per exemple, creure que una petita equivocació en una interacció social vol dir que has fracassat del tot.
- Autoexigència extrema: Establir estàndards molt alts per a un mateix en les interaccions socials i sentir-se constantment insatisfet amb el propi exercici. Per exemple, creure que has de ser perfecte en totes les interaccions socials i no permetre’t cometre errors o mostrar vulnerabilitat.
- Filtre mental: centrar-se únicament en els aspectes negatius d’una interacció social i passar per alt els aspectes positius o neutrals. Per exemple, enfocar-se en un comentari incòmode fet durant una conversa i oblidar els moments agradables o les connexions positives establertes.
Aquestes distorsions cognitives poden perpetuar l’ansietat i l’evitació a les persones amb fòbia social. És important treballar en el reconeixement i la correcció d’aquests pensaments negatius i distorsionats a través de diferents intervencions psicològiques.
