El trastorn d’ansietat social, també conegut com a fòbia social, és una preocupació en l’àmbit de la salut mental que, encara que no sigui tan coneguda com altres trastorns psiquiàtrics, impacta fortament la vida dels qui la pateixen. És molt més que una timidesa o incomoditat social; és un trastorn complex que requereix un tractament específic.
En aquest article, us oferim una explicació detallada sobre què és la fobia social o trastorn d’ansietat social, les seves causes, símptomes i tractaments disponibles. Si alguna vegada has sentit o experimentat la por i l’ansietat intensa en situacions socials normals, aquest article pot ser especialment rellevant per a tu.
Índex de continguts
- Què és la fòbia social o trastorn d’ansietat social?
- Com es diferencia d’altres fòbies?
- Causes de la fòbia social
- Quins són els símptomes de la fòbia social?
- És comú la fòbia social?
- Tractament psicològic de la fòbia social
- Quines conseqüències pot tenir la fòbia social sobre altres problemes de salut mental?
- La fòbia social és un trastorn persistent al llarg de la vida?
- Prevenció i consells per a gestionar l’ansietat en situacions socials
Què és la fòbia social o trastorn d’ansietat social?
En relació a la pregunta sobre “què és la fòbia social o trastorn d’ansietat social”, i tenint el compte el Manual Diagnòstic DSM-V, podem definir-ho com una por o ansietat davant certes situacions socials en què la persona té por de ser humiliada, jutjada o avaluada negativament pels altres. Aquesta por i ansietat són desproporcionats, és a dir, la resposta davant la por és exagerada a la situació que la desencadena.
Les situacions més habituals poden ser situacions com parlar en públic, participar en converses, assistir a esdeveniments socials, tenir una cita o fins i tot fer tasques quotidianes en presència d’altres. Aquest temor sovint condueix a evitar aquestes situacions. Tot i que en un primer moment aquestes conductes d’evitació redueixen l’ansietat, a mitjà i llarg termini l’agreugen i mantenen, afectant negativament la vida personal, social i professional de la persona i limitant greument la capacitat per gaudir de la vida quotidiana.
Com es diferencia d’altres fòbies?
Mentre que moltes fòbies específiques es refereixen a la por o l’ansietat cap a certes situacions o objectes (com aranyes o alçades), la fòbia social es refereix precisament a la por intensa en les interaccions o situacions socials. No es tracta d’una resposta davant d’una amenaça real, sinó d’una anticipació exagerada de possibles esdeveniments negatius en situacions o llocs on es produeixi una exposició o interacció social.
Causes de la fòbia social
La fòbia social, com molts trastorns psicològics, no s’origina per una única causa, sinó que s’entén des d’una perspectiva de multicausalitat. Això vol dir que la seva aparició i desenvolupament poden estar influenciats per una combinació de factors genètics, biològics, ambientals i psicològics.
D’una banda, certs estudis suggereixen que les persones amb familiars directes que han patit fòbia social tenen més risc de desenvolupar-la, cosa que apunta a un component genètic. D’altra banda, experiències traumàtiques o humiliants a la infància o adolescència, així com esdeveniments negatius de la vida, com l’assetjament escolar, poden predisposar un individu a desenvolupar ansietat social.
A més, la manera com una persona aprèn a interpretar i enfrontar situacions socials al llarg de la seva vida, juntament amb determinats patrons de criança, també pot jugar un paper crucial. Finalment, hi ha teories que postulen que certs desequilibris químics al cervell poden estar relacionats amb aquesta patologia.
Per tant, més que entendre una única causa, la fòbia social o el trastorn d’ansietat social s’ha d’entendre com una interacció d’aquests múltiples factors: el genètic, l’ambiental, el psicològic i el biològic.
Quins són els símptomes de la fòbia social?
La fòbia social es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de símptomes que poden resultar molt molestos per a la persona i que pot ser difícil de tractar si no es compta amb el suport professional adequat. Tot seguit citem els símptomes del trastorn d’ansietat social més habituals:
- Símptomes físics: Els símptomes fisiològics més comuns a la fòbia social poden ser palpitacions, tremolors, suar en excés, dificultat per respirar, envermelliment facial o sensació de nàusees, entre d’altres. Per exemple, una persona amb fòbia social que ha de donar un discurs en públic, pot passar que li tremoli la veu o resultar-li difícil trobar les paraules adequades, fets que poden portar a un augment de l’ansietat experimentada si no es disposen de les estratègies adequades per abordar-ho.
- Por intensa a situacions socials: Les persones amb fòbia social experimenten una por intensa i persistent en situacions com parlar en públic, participar en converses grupals o interactuar amb persones desconegudes. Aquestes situacions poden desencadenar una resposta significativa d’ansietat.
- Autoconsciència extrema: Les persones amb fòbia social solen ser molt conscients de si mateixes i tenen por de ser el centre d’atenció. Poden preocupar-se excessivament per la seva aparença, veu o comportament, tement ser jutjades negativament pels altres.
- Por al judici i al rebuig: Les persones amb fòbia social temen ser jutjades i rebutjades pels altres. Poden anticipar crítiques negatives i creure que seran humiliades en situacions socials.
- Evitació de situacions socials: Com a resultat de la por, poden aparèixer símptomes d’ansietat que siguin difícils de suportar. En aquests casos, les persones solen evitar situacions com assistir a festes, reunions socials, conèixer gent nova, fer un discurs o fer una presentació, actuar en públic, o esdeveniments públics per evitar enfrontar-se a la seva por. La fòbia social pot ser més difícil de tractar si aquestes conductes d’evitació fa molt de temps que es fan servir i si la persona no és conscient que això agreuja i manté la seva ansietat social.
És comú la fòbia social?
El trastorn d’ansietat social o fòbia social és més freqüent del que es pensa, i doncs és un dels trastorns d’ansietat més estesos a la societat actual, essent al voltant d’un 2% la prevalença d’aquest trastorn a la població general europea.
Tot i que la seva prevalença pot fluctuar depenent de la regió o la cultura, s’ha demostrat que aquesta afecció afecta un ampli segment de la població mundial. Encara més, s’estima que una proporció considerable d’individus experimentarà símptomes relacionats amb la fòbia social en algun moment de la seva existència.
Aquesta condició no només es manifesta com una por intensa a situacions socials, sinó que també pot tenir un impacte profund en la qualitat de vida i en la capacitat de la persona per relacionar-se i desenvolupar-se en diferents contextos socials i professionals.
Tractament psicològic per la fòbia social
El tractament psicològic per a la fòbia social ha experimentat una notable evolució al llarg del temps. En lloc de centrar-se únicament en la supressió dels símptomes, les teràpies actuals adopten un enfocament més integral, que cerca comprendre i gestionar les emocions subjacents que alimenten aquest trastorn. Un enfocament en desenvolupament constant és l’enfocament integratiu, que es caracteritza per combinar una varietat de tècniques terapèutiques amb l’objectiu de brindar una solució personalitzada i efectiva per a cada pacient.
Dins aquest enfocament integratiu, han sorgit enfocaments terapèutics de tercera generació, com ara la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) i la pràctica del mindfulness, que han guanyat rellevància significativa en el tractament de la fòbia social i altres trastorns d’ansietat. La Teràpia d’Acceptació i Compromís se centra a ajudar les persones a acceptar els seus pensaments i emocions sense judici, mentre que el mindfulness promou la consciència plena i l’atenció al moment present.
Aquestes tècniques s’han mostrat eficaces per reduir l’ansietat social empoderant a les persones a fer front a les seves pors, a que desenvolupin una autoacceptació més gran i es relacionin de manera més saludable amb les seves emocions.
En resum, el tractament de la fòbia social ha evolucionat cap a un enfocament més comprensiu i personalitzat que incorpora tècniques terapèutiques avançades, com ara la Teràpia d’Acceptació i Compromís i el mindfulness, per abordar tant els símptomes com les causes subjacents d’aquest trastorn amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels qui ho experimenten.
Quines conseqüències pot tenir la fòbia social sobre altres problemes de salut mental?
Algunes persones, a més d’enfrontar-se als desafiaments directes del trastorn, sovint es veuen atrapades en un cicle de símptomes relacionats amb diversos tipus de trastorns mentals.
La por i l’ansietat constant poden generar sentiments d’aïllament, baixa autoestima i desesperança. Aquests sentiments es poden intensificar encara més si la persona es retreu i es retira de situacions socials i en redueix la interacció amb el món exterior, portant-les a un estat depressiu o a patir un trastorn depressiu més gran. En aquests casos, doncs, a banda de tractar la fòbia social també caldria tractar la depressió o símptomes depressius associats.
Addicionalment, a causa de l’estrès i l’ansietat persistents, algunes persones busquen alleugeriment en el consum de substàncies no saludables com l’abús d’alcohol, un excés de medicament o les drogues il·lícites. L’abús d’aquestes substàncies, encara que pot oferir un respir temporal i un alleugeriment a curt termini, sovint agreuja el problema a llarg termini i, si no es tracta, pot augmentar l’ansietat social, afectar la capacitat de l’individu per afrontar-ho de manera eficaç i, en casos extrems, portar a l’addicció.
També algunes de les persones que pateixen fòbia social poden experimentar crisis d’angoixa repetides, que poden portar a desembocar en un trastorn d’angoixa o pànic (amb o sense agorafòbia). En aquests casos, les persones, per por d’experimentar els símptomes tan desagradables d’aquest trastorn (com palpitacions fortes, sensació d’ofec o dolor al pit) solen recórrer sovint a les conductes d’evitació descrites anteriorment, que compliquen i mantenen el problema. És necessari, en aquests casos, abordar tots dos trastorns (la fòbia social i el trastorn de pànic).
De la mateixa manera, s’ha vist que alguns pacients amb fòbia social també podrien patir trastorn dismòrfic corporal: trastorn mental en què una persona es preocupa de manera obsessiva i excessiva per un defecte o imperfecció percebuda en la seva aparença física (encara que aquest defecte sigui mínim o inexistent a la realitat) i això provoca ansietat en la persona. En molts casos, aquest trastorn pot derivar en una fòbia social, de manera que caldria abordar les dues problemàtiques.
En resum, és crucial identificar i tractar no només la fòbia social en si, sinó també estar atents als possibles trastorns coexistents i comportaments de risc. Molts dels trastorns generalment se solapen entre si i no sempre és fàcil delimitar-los. Una intervenció primerenca i un tractament adequat poden ajudar a prevenir complicacions greus i millorar la qualitat de vida de la persona.
La fòbia social és un trastorn persistent al llarg de la vida?
La fòbia social, encara que pot semblar una muntanya insuperable per a molts, és totalment tractable. Encara que és cert que algunes persones enfronten aquesta condició al llarg de bona part de la vida, la intervenció i el tractament adequats poden fer una diferència significativa en la seva gestió. Amb el temps i el compromís, molts aconsegueixen reduir la intensitat dels símptomes i portar vides plenes i riques en experiències socials.
El paper d’un psicòleg especialista en ansietat social és crucial en aquest procés. Aquests professionals compten amb un profund coneixement sobre les causes subjacents, els factors de manteniment i les estratègies d’intervenció específiques per aquesta condició.
A través de tècniques terapèutiques basades en l’evidència, com la teràpia cognitiu-conductual o la teràpia d’acceptació i compromís, els pacients poden aprendre a detectar i desafiar patrons de pensament negatius, creences negatives i desenvolupar habilitats per enfrontar situacions socials amb més confiança. És important, a poc a poc, anar definint amb el pacient situacions d’exposició social amb l’objectiu de reduir la por, trencar el bucle de l’evitació i posar en pràctica estratègies apreses a les sessions de teràpia psicològica, el que es coneix com a teràpia d’ exposició.
Prevenció i consells per a gestionar l’ansietat en situacions socials
L’ansietat en situacions socials és una experiència comuna, però hi ha estratègies efectives per afrontar-la. Per començar, és important reconèixer i desafiar els pensaments negatius automàtics relacionats amb la por al rebuig o al judici dels altres. També, la pràctica de tècniques de relaxació, com ara la respiració profunda i la meditació, pot ajudar a reduir l’activació fisiològica associada amb l’ansietat social. Dedica temps diàriament per practicar aquestes tècniques.
Establir objectius realistes en situacions socials és fonamental. Comença amb objectius petits i assolibles per augmentar la teva confiança. A més, considera l’exposició gradual, enfrontant les pors socials de manera progressiva. També és essencial l’ autoacceptació: tots cometem errors i ningú no és perfecte en situacions socials. Aprèn a acceptar-te tal com ets i no t’exigeixis gaire. Practicar l’empatia cap als altres, reconeixent que també poden sentir ansietat social, et pot ajudar a relacionar-te de manera més comprensiva i menys crítica.
Recorre a un professional de la salut mental si aquestes estratègies no són suficients per a tu i et resulta difícil gestionar i reduir la teva ansietat social.
