focalización interna. atención en uno mismo

La focalització interna

A la fòbia social, timidesa extrema o dificultats de relació social, l’atenció es converteix en una arma de doble tall. Mentre que prestar atenció als altres i a l’entorn social és clau per a una interacció amb èxit, la focalització interna excessiva pot tenir efectes contraproduents.

El model atencional de Clark i Wells (1995) proposa que les persones amb fòbia social o trastorns relacionats tenen una tendència a dirigir la seva atenció de manera excessiva cap a elles mateixes durant les interaccions socials. Aquest estat d’hipervigilància corporal es tradueix en una constant focalització interna, on la persona està més preocupada per com es veu, com sona i com es comporta que per la interacció en sí mateixa.

Conseqüències de la focalització interna

  1. Augment de l’ansietat: En centrar l’atenció en un mateix, es magnifiquen les sensacions corporals i es perceben com a amenaçadors. Això desencadena una resposta d’ansietat, que alhora alimenta la focalització interna, creant un cicle de retroalimentació negativa.
  2. Dificultat per processar la informació social: En estar tan enfocats en si mateixos, les persones amb dificultats de relació social tenen dificultats per captar i processar els senyals socials rellevants, com ara el llenguatge no verbal i les pistes contextuals. Això pot comportar malinterpretacions i dificultats en la interacció.
  3. Menor connexió emocional: La focalització interna limita la capacitat de connectar-se emocionalment amb els altres. Com que estan tan preocupats per la seva pròpia aparença i comportament, les persones amb fòbia social tenen dificultats per mostrar empatia i comprendre les emocions dels altres, cosa que dificulta la construcció de relacions sòlides. A més, l’interlocutor pot notar aquesta absència de connexió emocional de la persona i pensar que no té cap interès en la conversa.

Per trencar amb la focalització interna, cal dirigir l’atenció cap a l’exterior. Això implica parar atenció als altres, escoltar activament i observar l’entorn social, així com parar atenció a la tasca que s’està fent, no a les emocions o les sensacions corporals que s’estan experimentant. En fer-ho, es redueix l’autoconsciència excessiva i es facilita una connexió més gran amb els altres. Alhora, amb la pràctica del mindfulness, s’aprèn a observar els pensaments i les sensacions corporals sense jutjar-los ni enganxar-s’hi, permetent una major obertura i fluïdesa en la interacció social.

Recorda que la manera com ens percebem no és la manera com ens perceben els altres. Ser-ne conscient durant la interacció social, pot ajudar a centrar l’atenció a l’exterior en comptes de nosaltres mateixos. Amb una pràctica diària i repetida, a poc a poc s’aconseguirà canviar aquest focus d’atenció.

Activeu el JavaScript al navegador per a poder completar el formulari.
Casillas de verificación
Recibir consejos
Al marcar esta casilla, confirmas tu consentimiento para que te envie comunicaciones personalizadas por correo electrónico. Puedes darte de baja en cualquier momento utilizando el enlace de cancelación de suscripción que encontrarás en cada correo electrónico. Para obtener más información, consulta la política de privacidad.

Leer política de privacidad. Raquel Llorens – Psicóloga ansiedad social.

Imagen de la portada de la guía sobre psicóloga ansiedad social.
Abrir chat
1
Cuéntame... ¿En qué puedo ayudarte?
Hola! Sóc la Raquel 👋
En què puc ajudar-te?