En casos greus de fòbia social és habitual que aparegui conjuntament ansietat i despersonalització. La despersonalització és un símptoma que consisteix en “veure’s des de fora” i es caracteritza per tenir la sensació d’estar observant-se un mateix des d’una perspectiva externa, com si estiguessin veient una pel·lícula de si mateixos.
Quan una persona amb fòbia social es troba en una situació social temuda, pot sentir una desconnexió entre la seva experiència interna i la realitat externa. Poden percebre’s a si mateixos com si estiguessin separats o distants del que està succeint al seu voltant. Això pot generar una sensació d’irrealitat com si estiguessin vivint la situació com un espectador i no com un participant actiu.
La sensació de veure’s des de fora pot ser una estratègia inconscient per protegir-se del malestar i de l’ansietat que la situació social desencadena. En veure’s a si mateixos com si fossin fora de la situació, poden experimentar una certa sensació de control o distanciament emocional, o bé en molts casos crear un gran malestar i incomoditat. Aquesta desconnexió també pot augmentar la sensació d’aïllament i dificultar encara més la interacció social.
És important tenir en compte que el símptoma de “veure’s des de fora” és una resposta d’afrontament que reflecteix la intensitat de l’ansietat i l’estrès experimentat a la fòbia social. Si bé pot brindar cert alleujament momentani, no aborda l’arrel de les pors i pot mantenir el cicle d’evitació i ansietat.En el tractament de la fòbia social, és fonamental abordar aquest símptoma i treballar en estratègies que permetin una connexió més gran amb la realitat i una participació activa en les situacions socials. Això pot incloure tècniques d’acceptació, mindfulness, exposició gradual i habilitats socials per desafiar les pors subjacents i desenvolupar més confiança en un mateix.
Ansietat i despersonalització, doncs, poden coexistir en casos de fòbia social greu i és necessari abordar-ho correctament.
